Amics i amigues: Un any més, i davant les portes d’aquest monestir, recordem aquell 15 de març de 1298, quan un rei, Jaume el Just,li donà el nom de VALL-DIGNA a aquestes terres. Des de llavors, per aquesta “Vall- digna”, hem passat temps gloriosos i temps de misèries, hem viscut sota el domini de senyors feudals i temps de llibertats. Amb l’esforç dels nostres avantpassats i en el nostre, hem construït una vall, si cap, mes digna, una vall que volem que siga heretada, millor que la que hem viscut, als nostres fills i hereus.
-Hem viscut un passat de certeses i vivim un temps complicat caminant cap a un futur incert, un futur que se’ns dibuixa fosc, però que caldrà afrontar amb esperança, una esperança que hem de guanyar amb el nostre treball i il·lusió pel país.
Els drets que com a treballadores i treballadors haviem conquistat i creiem consolidats, ens han estat arrebassats.
Els nostres drets de ciutadans que contribuim de manera fidel a crear i mantenir, ens son retallats.
El futur de la nostra llengua i la nostra cultura es menystingut amb una situació més que complicada al nostre sistema educatiu
Se’ns ha malbaratat els nostres recursos i en conseqüència el sistema econòmic en que arrelava la nostra vida, ha fet fallida.
La nostra agricultura amb greus problemes estructurals, els mitjans i xicotets empresaris, l’ànima del nostre teixit industrial, estan fent fallida.
- Valldignencs, valldignenques, la nostra terra, aquesta vall, ha unit Barx, Benifairó, Simat i Tavernes des de sempre, des la nit del temps en que els habitants de la Cova del Bolomor marxaven cap a les coves de les Malladetes i del Parpalló fins el moment actual. Amb Monjos-Senyors i sense ells.
Hem fet arques, s’ha discutit per l’aigua i per les fites dels termes, però a la fi i per damunt de tot hem mantingut eixa unió i eixa fidelitat per l’estima d’allò que ens identifica, ens fa ser per damunt de tot Valldignencs.
-Avui celebrem l’aniversari de la fundació del Monestir, el Convent com els agrada dir ací a Simat, i ho volem fer d’una manera festívola amb saraus, fires, verbenes
Però la festa ha de tenir, també, un caràcter reivindicatiu. REIVINDICAR allò que som i el que volem ser.
Volem reivindicar el dret a una escola pùblica de qualitat, a una assistència sanitària pública i de qualitat, a mantenir els nostres dret de treballadors/es i és bo i just,que en el dia de la Valldigna, manifestem públicament aquestes reivindicacions.
REIVINDIQUEM també que la Llei Valldigna no es quede en paper i potencie, dinamitze i propicie la investigació, la conservació, la difusió i la restitució del patrimoni de la Valldigna.
Volem anar més enllà de la tasca de restauració o conservació.
Per això hem d’insistir, hem de lluitar per crear a la Valldigna, un arxiu històric, i un fons documental i convertir el recinte en un centre cultural valencià i en valencià, i reafirmar els nostres llaços amb els nostres orígens, Santes Creus.
Hem de treballar tots plegats per convertir Valldigna en un entorn on es relacionen els elements monumentals, els naturals i els paisatges per esdevindre espill del passat i el programa del nostre futur.
I hem de ser nosaltres ciutadans i ciutadanes de la Valldigna,els protagonistes d’aquests nous objectius cívico-culturals que han de dur-nos a aconseguir la dignificació del nostre poble.
I acabe, volem agrair a tots els colectius que any rere any feu possible aquest marxa. Ja em portem 17. Moltes gràcies a tots i a totes per la vostra presència i bona nit
.JPG)
